Continguts: Col·laboracions

Atzars

Feia segles com qui diu que no podia veure la tele al matí en dia de cada dia. La poso, em surt un programa que es diu  Escletxes. Entrevisten, per aquest ordre,  un pintor, una modista i un dissenyador. Tres entrevistes d’allò més interessants. Sobretot, la primera. Perquè conec al pintor i la seva trajectòria; tot el que diu ho escolto amb ànsia.

Lisístrata

És el títol (i el nom de la protagonista) d’una comèdia d’Aristófanes, que es va representar per primera vegada l’any 411 aC, precisament dos anys després de la catastròfica derrota dels d’Atenes a l’expedició a Siracusa ( al sud de Sicília). L’argument de l’obra de teatre es basava en l’extraordinària missió d’una dona per aturar d’una vegada la guerra del Peloponès, que enfrontava a la lliga de Delos (els demòcrates d’Atenes) i a la lliga del Peloponès (els oligarques d’Esparta), i que va causar desenes de milers de morts.

Excelsior: Sant Cosme i Sant Damià, Festa Major

Ja fa molts anys que la Festa Major del Prat es celebra a finals de setembre, en la data festiva dels màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, que des del segle XVII són copatrons de la ciutat. Abans la Festa Major havia estat al juny, per Sant Pere i Sant Pau, que són els patrons. Segurament que en el canvi deuria influir el fet de ser una època de l’any més favorable per a la feina dels pagesos.
D’altra banda la devoció a Sant Cosme i Sant Damià, els sants metges, estava ben arrelada des d’antic al Prat. Els pagesos del Delta els van adoptar com a intercessors per demanar protecció enfront de les febres i malures dels aiguamolls del Llobregat. A l’antiga parròquia del Prat hi tenien un altar  dedicat, i en la nova cripta construïda a la postguerra, hi tenen una figuració destacada en les pintures de l’absis, compartint representació  principal amb sant Pere i sant Pau.

Àgora perduda

Tots els dies feiners, de dilluns a divendres, de camí cap a la feina, trobava una àgora en ebullició. Més o menys, hi passava entre les 7.15 i les 7.30. És l’entrada del Metro de Santa Eulàlia, per Riera Blanca, sota un pont renovat, ampli i amb unes columnes revestides d’una rajoleta blava com el mar. A la banda dreta, segons es baixa des de la carretera de Collblanc, l’espai és ampli, sense promontoris. Allí, es reunia cada matí una gentada, la majoria homes, encara que darrerament s’havien incorporat dones. La majoria d’una edat superior als 60. Tothom esperava el diari gratuït Què! .

Arc de Sant Martí: Vestidor

Quan la dita popular aconsella que “la roba bruta” es renti a casa, l’única cosa que ens vol fer veure és que no s’exterioritzi al judici mediàtic allò que conforma sentiments, valors, principis, relacions o estratègies.
Però sabem, perquè així es manifesta avui en dia a la societat, que “airejar” tot el que pugui suposar espectacle és quelcom que “ven” molt, que crea expectació i que ens resulta atractiu (tant a l’àmbit dels mitjans de comunicació com a les xarxes socials d’internet), i que més enllà d’un lícit criteri econòmic o social, aquest esventrament pot arribar a ser paradigma de les “audiències”.

Un estiu Magnificat

Excelsior

No, no és cap errada de redacció, no parlem d’un estiu magnífic, sinó Magnificat. Magnífic no ho pot ser de cap manera per tanta gent que està rebent totes les patacades de la crisi i de les retallades de tota mena: salarials, laborals, socials, educatives, sanitàries, culturals… No ho pot ser l’estiu que ja s’acosta, ni ho són tots aquests mesos que, en comptes d’anar endavant anem endarrera en l’experiència de vida i de realització personal i familiar. No, res de magnífic.

Tots i totes pagarem el rescat financer

Des de la butaca

Malgrat la calor que fa, no em queda altre remei que escriure d’un tema calent que ens persegueix des de ja fa massa temps: d’economia, tant de moda en els darrers temps i que tants fogots produeix en el cos humà.
El rescat de la banca ja és un fet i, el preu que haurem de pagar el conjunt de la ciutadania per aquest rescat també és una realitat que ens acompanyarà durant els propers anys.
Una vegada més la banca ha rebut una nova injecció de diners, i, aquesta vegada, la xifra s’aproxima als 9 bilions de les antigues pessetes. Una astronòmica xifra que ja paguem i pagarem durant molts anys en forma de retallades i més empobriment.
Què i qui ha provocat aquesta crítica situació. Doncs els de sempre.

Acrònims

L’Arc de Sant Martí

És o bé un vocable format a l’unir dues paraules (autocràcia, ofimàtica, informàtica) o bé una sigla pronunciada com a paraula (Unesco, Aena, Ave, Renfe, Làser, Onu, Otan). Avui en dia, però, tendim majoritàriament a explotar aquesta darrera possibilitat; hi ha inundació d’acrònims a tots els àmbits. Em vull referir només a tres: un per singular i curiós, i els altres dos, en certa manera, per rellevants a la xarxa i al circ mediàtic, tant l’esportiu com el que prové de les addiccions a internet.

Papers i parerines

Amb l’aigua al coll

Busco uns papers de fa cinc anys per casa. Com que no estan endreçats ni els llibres, ni els papers, no sé per on començar. Remeno en una taula on penso que no hi serà. Hi trobo altres coses que fa temps que buscava i faig uns muntets, unes petites piles que, d’aquí uns dies, tendiran a unir-se en el magma general de la taula i seguiran amagats als meus ulls.
Després, m’instal·lo a l’habitació dels llibres. Estic descoratjada. No sé per on començar. Hi ha bosses, arxivadors i, aquí també, munts. Caldrà buscar en cada agrupació d’aquestes. Encara sort que, normalment, quan treus un paper, pots fiar-te que tots seran de la mateixa època. Ai, ai… què poques esperances.

Estiueig

L’Arc de Sant Martí

Els textos bucòlics de Virgili i Horaci –autor aquest del famós “Beatus ille…”– (ambdós del segle I a.C) i els de les obres pastorils del segle III i posteriors, ja neixen en contrast amb el ressorgiment de grans ciutats en el període hel·lenístic de la història de Grècia com poden ser Pèrgam, Alexandria, Siracusa o la mateixa Roma: la felicitat vital i la tranquil·litat com a temps d’oci flanquegen el temps del treball dur. També els homes del Renaixement (homes d’armes i de lletres) igualment compaginen els esforços de la batalla amb l’ “oci atent” (en expressió de Góngora), o en la contemplació de la natura o en l’educació i cultiu de l’esperit. Per tant, el temps lliure ja té la consideració de temps per a aprendre i per a conversar, per a fer cultura, per a veure i per a contemplar… en definitiva, per a fer el que avui en dia en diem en termes genèrics, turisme.