Continguts: Amb l’aigua al coll

Atzars

Feia segles com qui diu que no podia veure la tele al matí en dia de cada dia. La poso, em surt un programa que es diu  Escletxes. Entrevisten, per aquest ordre,  un pintor, una modista i un dissenyador. Tres entrevistes d’allò més interessants. Sobretot, la primera. Perquè conec al pintor i la seva trajectòria; tot el que diu ho escolto amb ànsia.

Àgora perduda

Tots els dies feiners, de dilluns a divendres, de camí cap a la feina, trobava una àgora en ebullició. Més o menys, hi passava entre les 7.15 i les 7.30. És l’entrada del Metro de Santa Eulàlia, per Riera Blanca, sota un pont renovat, ampli i amb unes columnes revestides d’una rajoleta blava com el mar. A la banda dreta, segons es baixa des de la carretera de Collblanc, l’espai és ampli, sense promontoris. Allí, es reunia cada matí una gentada, la majoria homes, encara que darrerament s’havien incorporat dones. La majoria d’una edat superior als 60. Tothom esperava el diari gratuït Què! .

Papers i parerines

Amb l’aigua al coll

Busco uns papers de fa cinc anys per casa. Com que no estan endreçats ni els llibres, ni els papers, no sé per on començar. Remeno en una taula on penso que no hi serà. Hi trobo altres coses que fa temps que buscava i faig uns muntets, unes petites piles que, d’aquí uns dies, tendiran a unir-se en el magma general de la taula i seguiran amagats als meus ulls.
Després, m’instal·lo a l’habitació dels llibres. Estic descoratjada. No sé per on començar. Hi ha bosses, arxivadors i, aquí també, munts. Caldrà buscar en cada agrupació d’aquestes. Encara sort que, normalment, quan treus un paper, pots fiar-te que tots seran de la mateixa època. Ai, ai… què poques esperances.