Continguts: Número 382

Els treballadors de l’ajuntament intenten renegociar la paga de Nadal i altres retallades

cronica_1_desembre_2012

NEUS MACÍAS | El comitè d’empresa dels treballadors de l’Ajuntament del Prat ha arribat a diversos acords per rebaixar l’impacte de les mesures del Govern Central en matèria de baixes laborals, augment de la jornada de treball i eliminació de la paga extraordinària de Nadal. Oscar Griñó, president del Comitè Unitari, i Juan David Cermerón, president de la Junta de Personal, han explicat a Delta els detalls d’aquestes negociacions, que han durat mesos i que ara semblen arribar a bon port.

Alonso Martínez, la artesanía que se esconde en los libros

gent_prat_desembre_2012

NEUS MACÍAS | Él asegura que creció en una generación “a la que sólo le enseñaron a trabajar y trabajar”. Ha tenido la suerte, además, de que su trabajo siempre le ha apasionado, desde que a los 13 años empezó a trabajar en una editorial. Entonces supo que le encantaba la encuadernación y las artes gráficas. Alonso Martínez fundó la Copistería Alonso y con la colaboración de su mujer, primero, y luego de sus hijos, ha mantenido el negocio abierto durante más de 40 años.

Quan el cinema era artesania

cultura_desembre_2012

SERGI OLIVERA | Pau Giralt recull part de la història al cinema amateur . Ara es pregunta sobre el sentit del cinema, el missatge que es pretén donar… doncs en aquella època això no era important, ens agradava filmar, muntar, tot aquell procés laboriós, no hi havia res més, només el cinema i el sorollet dels projectors”. Així recorda Pau Giralt la seva afició de sempre, la que el va portar a fer pel·lícules artesanals des de mitjans dels anys seixanta, algunes guanyadores de premis.

Continua la lluita dels treballadors afectats per l’amiant

cronica_3_desembre_2012

SERGI OLIVERA |  L’Associació Plataforma d’Afectats per l’Amiant del Prat continua la lluita per defensar el reconeixement legal dels treballadors víctimes d’aquest mineral per motius laborals. A l’octubre van celebrar al Cèntric les Segones Jornades Socials sobre l’Amiant amb la participació d’experts i afectats de tot l’estat i cada dilluns reben a tot aquell qui vulgui informació o assessorament de 16 a 19 hores al Centre Cívic Jardins de la Pau, on compten amb la col·laboració d’advocats del Col·lectiu Ronda com Jaume Cortés, expert en l’àmbit de la salut en el treball.

“Al Prat ja no només hi ha la clàssica tapa; el ventall gastronòmic és molt més ample”

entrevista_desembre_2012

ROSA FARRÉS Pratenca. 38 anys. Presidenta de Cubat, col·lectiu de cuiners associats per a promocionar la cuina de proximitat del Baix Llobregat

Com va sorgir la idea de l’associació Cubat? Cubat ha sorgit d’una manera natural a partir de professionals de la cuina que ens anàvem trobant als events que organitzava el Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Tots els restaurants treballavem el producte de proximitat i compartíem moltes coses, fins que un dia vam decidir que havíem de fer quelcom oficial.

Carxofes, pollastres i tapes amb etiqueta

tema_mes_desembre_2012

PAU RUMBO | Sovint, la gent que no és del Prat coneix la nostra ciutat per una raó (a part de l’aeroport): hi han vingut a menjar. I no és la nostra intenció jutjar la qualitat de la restauració pratenca, perquè tots sabem que és molt bona; sinó que amb aquestes pàgines intentarem posar una mica d’ordre a totes les propostes alternatives que van sorgint de manera natural quan un sector fa bé les coses i té èxit. Segueixin-nos, doncs a descobrir què hi ha darrere les cuines del Prat.

Carta del director desembre 2012: Ara ve Nadal i…

Som a Nadal. Ja ha passat un any. Estem pitjor que dotze mesos enrere i amb la sensació que això no s’arreglarà a curt termini. Estan sonant una gran quantitat d’alarmes socials que no senten, i que en qualsevol cas no escolten, molts dels que tenen l’obligació de vetllar pel benestar de les persones. Estan ocupats amb afers més importants: reduir el dèficit.

Editorial desembre 2012: Matem el gall, però que sigui potablava

És una època més que adient per parlar d’àpats, sopars i tiberis més o menys abundants. Una pregunta que cada cop és més habitual quan es cerca un lloc per compartir plats, begudes i riures és: “Per què no ens quedem al Prat?”. Sí. Alguna cosa ha canviat a la ciutat. Si fa anys era d’allò més habitual, per més que incomprensible, haver de “fugir” a Barcelona a l’hora d’anar a sopar amb amics, ara és una imatge corrent veure alguns dels nostres restaurants i terrasses cada cop més plens a tothora.