Continguts: Número 393

El Prat mejora pero sigue sin ganar

esports-1

MANOLO GOL | Tras tres partidos con el nuevo entrenador, José Delgado, el Prat sigue sin lograr los tres puntos en un partido, pese a la mejoría en el juego, pues el equipo mereció ganar al Valencia Mestalla en el Sagnier. La situación es cada vez más complicada de cara a la salvación, pero todavía quedan muchas jornadas por delante y hay tiempo de encarrilar la situación.

Un nadal sense un dels pessebres més populars

cronica-2

NATALIA OLIVER | L’ànima nadalenca no arribarà enguany al carrer Lleida. I és que l’autor del ja mític pessebre del carrer Lleida amb avinguda Remolar de la nostra ciutat no ha pogut montar-lo per raons de salut. El passat mes d’octubre va caure al pati de casa seva, amb la mala sort que el pes del seu cos li va recaure al genoll esquerre i li va causar mal als lligaments.

L’homenatge a l’armònica de l’Emili Pons

gent_prat_1

NEUS MACÍAS | Vol que les seves paraules siguin un homenatge a l’armònica, un instrument del que es declara absolut admirador i que va ser la seva passió durant la joventut. Emili Pons va formar un grup amb dos companys més quan tenia vint anys on tocava aquest instrument. Es deien “Emile Bridge” que, en realitat, és el seu nom en anglès, per donar-li un toc més cosmopolita. Ara, ja jubilat, ha tornat a fer concerts i està aprenent també a tocar el piano i el violí.

Joan Ignasi Salcedo presenta el llibre “La JUP. Democràcia cultural en ple franquisme (1963-1968)”

cultura

SERGI OLIVERA | A Joan Ignasi Salcedo (1971) li van parlar de la JUP (Joventut Unida Pratenca) i se li va encendre una llumeta. Activitats culturals convocades per una associació de joves? Festivals de música i teatre? Tertúlies amb convidats compromesos en ple franquisme? Anys 60 al Prat?

L’antic casal de Caixa Penedès reneix de la mà de Cooperativa Obrera de Vivendes

cronica_1

MANU CALDERÓN | La societat Cooperativa Obrera de Vivendes del Prat de Llobregat reobrirà el casal per a gent gran de Caixa Penedès. Situat al 88 de l’avinguda Verge de Montserrat, el local funcionava com a centre d’esbarjo per als pratencs de més edat de l’entitat bancària, actualment desapareguda i refundada com a part del Banc Sabadell. Es tractava d’un espai d’oci que comptava amb aproximadament 400 persones. La fallida econòmica de Caixa Penedès va fer que es tanquessin no només totes les seves sucursals, sinó també tots els locals de la branca d’obra social, deixant sense el seu punt de trobada els clients d’edat avançada.

Marga García, regidora de Serveis Socials: “Abans es podia acompanyar les famílies d’una altra manera, però ara el que necessiten és menjar”

entrevista_marga_garcia

JAVIER MARTÍNEZ | Reconeix haver-se emportat a casa, ja de nit, llistats de nens d’escoles per estudiar l’assignació de beques menjador. Marga García (1961) no pot evitar implicar-s’hi a fons amb els problemes “de la gent que et creues pel carrer” i sovint se li trenca la veu quan exposa exemples concrets de situacions personals dramàtiques. En els darrers dos mandats ha ocupat carteres municipals que han estat presa de les retallades: Educació i -actualment- Serveis Socials. És, per tant, la màxima responsable política del Punt Solidari, que ha suposat un pas més respecte de la concepció tradicional dels bancs d’aliments.

Un pressupost per plantar cara a la pobresa

tema_mes_1

L’ajuntament torna a pujar les partides destinades als serveis socials i augmenta la inversió en millores d’equipaments i urbanització d’espais

Carta del director desembre 2013 – gener 2014: Nit de reis

Quan jo era petit –d’això en fa masses anys– m’agradava escriure la carta als reis Mags d’Orient. De fet, n’escrivia més d’una , en rengles torts, malgrat que sota el full la mare hi posava una cartolina de línies gruixudes ben visibles, obsessivament centrades i aliniades, que el traç de la meva mà era incapaç de seguir: “has de fer mes cal·ligrafia”, em deien.

Editorial desembre 2013-gener 2014: Primeres necessitats

Durant el darrer any i mig, 1.100 pratencs han rebut ajuda en forma de menjar per part del Punt Solidari o de Cáritas. Un miler de persones vol dir un miler de famílies on els ingressos són tan baixos -en alguns casos, zero- que es veuen obligades a escollir entre pagar hipoteca (o lloguer), subministraments i menjar.