Continguts: Número 403

Amics Pota Blava: la perfecta fusió de la passió pel ball i la solidaritat

cronica_novembre_amics_potablava

NATALIA OLIVER | Potser els has vist ballant a la ciutat. Potser t’han sorprès amb algunes de les seves coreografies mentre passejaves pel carrer. O potser et sonen perquè et vas quedar atònit davant alguna de les seves representacions. I no els coneixes. El nom d’aquest grup és Amics Pota Blava.

Manolo Márquez torna amb triomf al Prat

esports_novembre_2014

MANOLO GOL | El canvi d’entrenador en la banqueta del Prat va portar amb si la segona victòria dels potablava enfront del Cerdanyola. Després de la derrota en Ascò la directiva va decidir donar un cop de timó i cessar a Jose Delgado. El seu substitut és Manolo Márquez, que ja va dirigir a l’equip durant més de 200 partits en dues etapes anteriors. El seu debut no va poder ser més productiu, doncs l’equip va aconseguir sis importants punts per carregar de moral a uns jugadors que ho donen tot però la sort la tenen d’esquena.

Pigmy presenta el disc conceptual “Hamsterdam”: “Mai m’he pres la música com un hobby”

cultura_novembre_2014

SERGI OLIVERA | Vicente Macià, “Willy”, és el músic pratenc de llarga trajectòria artística que hi ha darrere del projecte musical Pigmy, amb el qual acaba de publicar el doble vinil Hamsterdam. Ens refugiem amb ell a un dels flamants box d’assaig de la renovada Capsa, on treballa com a gestor de la sala, perquè ens parli d’aquest laboriós àlbum que ha trigat cinc anys en veure la llum. Un disc conceptual que explica cançó a cançó el procés d’aprenentatge vital del ratolí Tomás.

Mari Luque, 25 anys cosint fils d’amistat

gent_prat_novembre_2014

NEUS MACÍAS | Fa cinc minuts que Mari ha obert les portes de la seva tenda i ja hi ha sis clientes esperant torn. Una es prova un vestit que vol que li acovardeixin, una altra cerca una cremallera per posar-la-hi a un anorac, una tercera llueix una gavardina que creu que és massa llarga i demana que li escurcin… Són només alguns exemples dels treballs que Maria Vicenta Luque- Mari per a tots- fa en la seva merceria, Lares, situada al carrer Enric Borràs n. 31. La va obrir ara fa 25 anys i aquí segueix, amb una clientela fidel que repeteix després de cada encàrrec i que augmenta gràcies al boca a boca.

Manifestació comarcal en defensa de la sanitat pública

cronica_novembre_2014

SERGI OLIVERA | Uns 700 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, van arribar a aplegar-se el dissabte 15 de novembre a les portes de l’hospital de Bellvitge en defensa de la sanitat pública. Associacions de veïns, sindicats mèdics, membres de partits polítics i plataformes ciutadanes de L’Hospitalet, El Prat, Viladecans, Gavà i Sant Boi van establir el centre hospitalari de referència com a punt de reunió de dues columnes que marxaren des del matí des del centre de L’Hospitalet i des de la plaça de la Vila del Prat.

L’ajuntament congela impostos municipals per a 2015

politica_novembre_2014

Obre una línia de subvencions d’IBI del 50% per a famílies d’economia reduïda

NEUS MACÍAS | Un balanç “adequat i sostenible” dels comptes municipals que permet congelar les taxes i impostos per a 2015. Són paraules del Tinent Alcalde de Serveis Centrals i Economia, Rafael Duarte, definint les ordenances fiscals per a l’any vinent, durant el ple municipal del 5 de novembre. Únicament l’Impost de Bens Immobles (IBI) de característiques especials s’incrementarà un 1% i només afectarà el port i l’aeroport.

Santiago vidal, jutge de l’Audiència de Barcelona i coautor de la Constitució Catalana: “Una solució que es treballa a fons és que Alemanya o Israel facin de banc temporal de Catalunya”

entrevista_santiago_vidal_novembre

J.M.CANALÍAS / J. MARTÍNEZ • Santiago Vidal (1954) és un jutge mediàtic i incòmode de cara al poder establert. Defensa sense embuts la construcció de Catalunya com a nou Estat i, de fet, treballa amb un grup de nou juristes més en l’esborrany d’una hipotètica Constitució Catalana. El seu posicionament li ha estat a punt de costar la suspensió. Lluny d’atemorir-se, segueix expressant-se a entrevistes, tertúlies i xerrades -una d’elles, recentment, al Prat-. Ho fa amb una claredat diametralment oposada a l’enrevessat llenguatge jurídic.

9-N al Prat: sí, sí, però…

tema_mes_novembre_2014

L’opció independentista va superar els 9.000 vots, tot i que la ciutat també és la tercera del seu entorn amb més votants del “No”.

JAVIER MARTÍNEZ | 9081 vots a favor d’una Catalunya independent. Són els vots del “Sí-Sí” que es van obtenir al Prat durant la jornada de consulta -oficialment “procès participatiu”- del 9-N. Són el 64 per cent dels vots emesos (14.188). Els impediments legals relatius a la protecció de dades personals no van permetre l’elaboració d’un cens públic previ de participants, a diferència d’unes eleccions “normals”. Però en l’era de l’estadística i l’anàlisi gairebé inmediata de dades, no va ser difícil calcular que el total de pratencs amb dret a votar -els més grans de 16 anys, incloent els estrangers residents- era de gairebé 52.900. Atenent a aquesta dada, la participació va ser d’un 26,8%, lleugerament inferior al 33% del conjunt de Catalunya.

La carta del director Novembre-desembre: La fibra

En el subsòl de la ciutat hi ha una gran activitat diguem-ne industrial des de fa algunes setmanes. La legió d’operaris que creuen el terme municipal instal·lant cables de fibra òptica no perden pistonada; treballen com a formiguetes, fins i tots els festius i festes de guardar, que cada cop són menys. Hi ha pressa per poder anar més de pressa, per enviar quan més aviat millor un text, una imatge fixe o en moviment, per accedir en temps real a la informació, per poder comunicar-nos amb tercers fins i tot abans de haver-ho pensat.

Editorial novembre-desembre: De les urnes del 9-N a un hipotètic escenari real

Finalment, ni al Prat ni enlloc més va venir ningú a retirar les urnes ni a tancar els col·legis. El 9-N es va desenvolupar a la nostra ciutat amb una normalitat semblant a la de qualsevol jornada electoral. Al carrer es parlava de la conveniència d’una o l’altra o potser la tercera opció. Ningú no parlava de manca de garanties democràtiques pel fet que no hi haguès cens, interventors o junta electoral controlant la votació. Les coses es van fer ben fetes i aquests elements no es van trobar a faltar.