Continguts: Opinió

Editorial juliol-agost 2015: Pinya i amunt

El bateig dels Castellers del Prat que va tenir lloc el passat 27 de juny va significar molt més que una posada de llarg d’una agrupació cultural. El bateig casteller va constatar la capacitat de la colla potablava d’establir, en un temps rècord, un pilar sòlid i ben visible dintre del teixit de la cultura popular pratenca.

Fa poc més d’un any, Delta entrevistava tres joves impulsors que, amb una barreja d’il·lusió però alhora amb expressió continguda, parlaven d’un projecte que fins aleshores semblava desterrat al Prat: comptar amb colla castellera pròpia. L’estiu següent, ens trobem amb una colla d’unes 130 persones inscrites i amb un assajos que apleguen entre 50 i 80 persones al gimnàs d’una escola, dos cops per setmana.

Carta del director juny 2015: Primer acte

La solemne sessió de constitució de l’ajuntament sorgit de les eleccions del 24 de maig ens ha deixat algunes evidències interessants, si més no, curioses, que mereixen comentari.

Els portaveus dels vuit grups municipals –el doble dels que van acabar la legislatura anterior– que conformen l’actual Consistori van agafar la paraula –alguns era la primera vegada que ho feien– per donar quatre pinzellades de quins serien els eixos bàsics de la seva tasca política a l’administració local. Obvi: tots treballaran per aconseguir un Prat millor per a tots els ciutadans. Cap sorpresa.

Editorials juny 2015: Comença el relleu ICV • AE Prat i premsa municipal, poc esportius

Que Lluís Tejedor manté un suport ciutadà majoritari és un fet incontestable després dels resultats electorals de la seva formació. ICV-EUiA repeteix els 11 regidors i fins i tot augmenta el nombre total de vots. Ni el desgast per tants anys de govern ni la imputació, finalment arxivada, pel cobrament de dietes de la FMC han passat factura a Tejedor.

Carta del director maig-juny 2015: Temps d’urnes

Som en temps d’eleccions. Aquest mes de maig se celebraran les primeres d’una trilogia que acabarà amb les generals als voltants del mes desembre d’enguany, si el govern de l’Estat no les anticipa per fer-les coincidir amb les catalanes del 27 de setembre. Però les que s’han convocat aquest cap de setmana són les més properes, no solament en el temps, sinó també en la política de proximitat, ja que el nostre vot decidirà qui governarà la nostra ciutat la pròxima legislatura.

Editorial maig-juny 2015: La dictadura dels “m’agrada”

Sense atrevir-nos a valorar si és quelcom bo o dolent, el fet innegable és que les noves formes de comunicació ens han conduït en molt poc temps a l’obligació de simplificar els missatges. L’exemple més clar: el criteri d’èxit de la xarxa social per excel·lència, Facebook, es resumeix en una oració ben simple: “M’agrada”. Cada dia es pengen a la xarxa milers de propostes en forma de frase, enllaç, fotografia o vídeo, esperant senzillament que el públic premi el botó màgic de “M’agrada” o -millor- que les comparteixin amb altres usuaris i el contingut esdevingui “viral”.

Carta del director abril-maig: Candidats

En l’edició que té a les mans, publiquem l’última entrevista de la sèrie que encetàvem al darrer mes de Febrer , amb els caps de llista de la majoria de formacions polítiques que concorren a les eleccions municipals del proper 24 de Maig.

Enguany –a diferencia de comicis anteriors, on donàvem veu només als partits representats en el cartipàs municipal– hem ampliat el ventall d’entrevistats per “Delta” als candidats a l’alcaldia de partits que a hores d’ara no tenen representació consistorial.

Editorial abril-maig 2015: Cultura popular i també solidària

El món geganter protagonitza la portada i el tema principal de l’edició d’aquest mes. Darrerament, les colles pratenques han donat un gran exemple de com es pot combinar cultura tradicional amb implicació social i solidària.

Ho van fer durant la Gegant Festa, celebrada per recaudar fons a favor de l’hospital Sant Joan de Déu, per a la investigació del càncer infantil. Aquesta malaltia, en les seves diverses variants, afecta uns 1.200 nens a Catalunya cada any. Té uns índex de curació elevats, al voltant del 80%, però, lògicament, fins que no hi hagi un èxit total, tota la investigació i i els recursos que s’hi dediquin ens semblaran insuficients. La iniciativa de l’Associació Gegantera Recreativa del Prat, que va organitzar l’esdeveniment juntament amb la Fundació Amics de Sant Joan de Déu, i la participació de la majoria de colles escolars de les AMPA del Prat mereixen un aplaudiment extens.

Carta al director Març-Abril 2015: La Nit de l’Esport

Fa una setmana que hem celebrat la 29ª edició de la “Nit de l’Esport” , on, com cada any, s’ha distingit als millors esportistes locals de nombroses especialitats i categories. Aquest acte, entre d’altres coses, serveix per visualitzar que la nostra és una ciutat on la practica de l’esport és molt majoritària; està fermament arrelada entre la ciutadania. Sens dubte, el gran nivell de les instal·lacions esportives publiques i privades del Prat, i l’entorn, que permet fer-lo també al aire lliure, animen els adolescents i joves pratencs a “apuntar-se” a alguna disciplina federada en la que més tard ,uns quants, ja en el món competitiu, aconseguiran fites importants, mereixedores del reconeixement públic. Són diferents el noms d’esportistes locals que han arribat al podi en competicions de caràcter nacional, internacional i mundial.

Editorial març-abril 2015: El Prat ha de funcionar sobre rails

El nou ramal ferroviari que connectarà l’aeroport amb el Prat i el centre de Barcelona suposarà tres anys i mig d’obres i prop de 300 milions d’euros. Són la fase final d’una casa feta per la teulada. El gran projecte ferroviari circunscrit al pla Delta consistia en enllaçar l’aeroport amb la capital catalana amb metro i amb tren, però els viatgers de les terminals –i en particular els de la T1, la realment activa i més allunyada– han vist passar els anys amb un regitzell d’autobusos i un tren amb –modesta– freqüència de cada mitja hora com a opcions per desplaçar-se.

Carta del director febrer 2015: La Rua

Enguany, la cavalcada irreverent del Carnestoltes va canviar el seu itinerari tradicional, que tots ens sabíem de memòria. Si més no, tothom coneixia que el festeig “oficial”, amb l’esclat de focs d’artifici, gresca i xerinola a dojo, acabava sempre -com quasi totes les festes populars- a la Plaça de la Vila, per antonomàsia, com va escriure el doctor Jaume Codina, “La Plaça”. La disbauxa es traslladava després a altres indrets de la ciutat on continuava la festa, però l’evidència, la traca final de la litúrgia, es feia sempre en aquest referent del casc antic, una vella cruïlla de camins transformada en un lloc molt acollidor, perfecte per a l’ocasió.