Parlem amb David Airob, fotoperiodista: “Si has d’estar retocant una foto més de cinc minuts, és que alguna cosa falla”

entrevista_cultura_juliol_2015_david_airob

SERGI OLIVERA | Triem el número d’estiu per a una conversa refrescant amb David Airob (1967), un dels fotoperiodistes en actiu de més prestigi i un il·lustre potablava d’adopció des que fa més de deu anys va venir a viure al Prat des del seu Poble Sec natal. La seva feina s’ha vist reconeguda en premis de gran importància com el 3r guardó del World Press Photo 2014 en la categoria Multimedia Short pel treball Calcio Storico, que també va ser premiat com a millor reportatge pel BCN Sports Film Festival 2014 i el segon premi POY Latam 2015. Un treball codirigit amb el seu amic David Ramos (amb qui tornarà a treballar en un nou projecte ben aviat) que engloba tant vídeo com fotografia i que es basa en la recreació que fan a Florència d’un esport d’origen medieval i en com la ciutat toscana viu aquest esdeveniment. Abans d’això, Airob havia rebut el primer premi Sony World Photography Organisation 2012 en la secció d’arquitectura amb l’assaig “White Niemeyer”, fet al Centre Cultural Niemeyer d’Avilés (Astúries), amb una interpretació fotogràfica de l’obra arquitectònica del mestre brasiler, en un moment on va decidir allunyar-se puntualment del fotoperiodisme més pur després d’haver estat editor en cap de fotografia de La Vanguardia durant tres anys (2007-2010).

El paradigma digital

Airob ha viscut des de dins el canvi tecnològic en la fotografia i ens veiem obligats a preguntar-li sobre aquesta revolució: “si pogués, tornaria a la pel·lícula i veuríem que la neteja ètnica seria important” -diu bromejant- “el format digital facilita molt les coses, pots treballar amb poca llum, pots disparar molt més i retocar més fàcilment però al final ha servit perquè tothom es cregui fotògraf. Per a un professional les fotos han d’estar ben mesurades de llum, si has d’estar més de cinc minuts retocant una imatge, és que alguna cosa ha fallat”, conclou.

L’excés de retoc digital ha estat objecte de polèmica en alguns premis. Airob ho té clar: “visualment és molt fàcil per a un professional veure si hi ha o no molta postproducció i el problema és que els certamens no tenen un criteri clar. Seria important que entitats potents com World Press Photo establissin uns cànons i uns límits a la postproducció”. Joan Guerrero, fotògraf de referència del nostre entrevistat, té una frase que defineix la filosofia del pratenc pel que fa als retocs digitals: “el límit és no passar la frontera d’allò que la teva vista no percebi de la realitat”. Airob va realitzar un breu documental sobre la figura i valors fotogràfics i humans de Guerrero: “La caja de cerillas” (2014).

Tota l’entrevista, a la versió en paper.

Facebook Twitter Email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>